Només  un 1,6% dels problemas de salut mental provocats en l’entorn laboral es consideren estadísticament contingencia professional. Aquesta dada es refereix a les malalties no catalogades en el quadre de malalties professionals i que s’han considerat accident de treball. Són dades a nivell de l’Estat espanyol i es refereixen al periode 2011-2021. Estan recollides en el registre de Patologies No Traumàtiques de la Seguretat Social ( PANOTRASS ). Durant aquest 11 anys es van notificar un total de 64.185 casos de tots els posibles diagnòstics, dels quals 1053 ( 1,6 % ) va ser desordres mentals. Expressat d’una altra manera, són 6,77 casos per cada 100.000 persones afiliades a la Seguretat Social en 11 anys.

Aquesta dada contrasta amb l’elevat percentatge d’incapacitats temporals provocades per Transtorn Mental i de la Conducta ( TMC ): d’acord amb l’informe del FREMAP de 2021[i] ( sense incloure dades del COVID ), només en aquest any,  un 6,54 % d’incapacitats temporals per contingencia comuna van ser per motius psicològics.

Cal observar que la primera dada, només un 1,6 % de los TMC en onze anys es va considerar accident de treballl, en tant que en només un any, el 2021, es van acreditar que el 6,54 % d’incapacitats tenien una etiología psicológica. 

¿Per qué aquesta diferencia tan elevada entre amb dues estadístiques?

Podem entendre que moltes d’aquests TCM responien a motius externs a l’àmbit laboral, degudes a circumstàncies personals; malgrat així, el desfase entre dades es massa accentuat, no reflecteix la veritable xifra de baixes psicològiques provocades amb motiu del treball.

El problema és que es molt difícil acreditar que una baixa laboral ha estat provocat per motius psicosocials a l’entorn laboral. No es pot acreditar mitjançant, per exemple, una resonancia magnética.

En les associacions sabem que la majoria de casos de persones que venen a expossar la seva situació, no están simulant o exagerant una dolencia per aconseguir una baixa laboral. El patiment psicològic es posa de manifiest quan els afectats expossen el seu relat de forma coherent i amb forta verbalització emocional.

Per tractar de donar resposta a esta qüestió, el 7 de noviembre de 2024, dues associacions dedicades a atendre afectats per assetjament laboral ( genèricament anomenats riscos psicosocials ), vam mantener una entrevista amb Imma Cortès, Cap de la Unitat de Salut Laboral de Barcelona.

¿Què és i que fa la Unitat de Salut Laboral ? 

Parlem d’un òrgan integrat en el sistema públic de salut format per especialistes en salut laboral, per tant, experts en el desenvolupament de sistemes de vigilància epidemiològica de salut laboral, assessorament als professionals sanitaris del sistema públic de salut i dels serveis de prevenció de les empreses, formació en salut laboral, prevenció de riscos laborals i promoció de la salut.

¿Què són els riscos psicosocials ?

En síntesi, estan relacionats amb l’organització del treball i amb les relacions socials en l’àmbit laboral. Els principals riscos són les elevades exigències, el baix control sobre la feina ( autonomía, possibilitat de desenvolupar les habilitats, influencia en la unitat de treball ), baix recolzament social de caps i companys/es ( la seva versió més extrema són les diverses formes de violencia en el treball ), un desequilibri entre l’esforç requerit per desenvolupar un lloc de treball i les compensacions que aporta ( reconeixement, desenvolupament profesional, salari, estabilitat, etc. ) i la manca de justicia organitzacional. Existeix una abundant evidencia científica sobre l’impacte d’aquestes riscos en la salut de les persones.

¿Com es manifesten els riscos psicosocials ?

En problemas de salut mental, però també fisiològics, especialment cardiovasculars i musculoesquelètics.

¿Com aborda el sistema públic de salut i prevencionista esta problemática de salut de la población ?

Com a contingencia profesional quan el INSS resol que es tracta d’un accident de treball sempre que es pugui acreditar que la causa exclusiva de l’accident ha estat a l’entorn laboral.

Aquesta dada apunta a l’1’6 % que fèiem referencia al principi.

El circuït formal per activar aquest reconeixement es basa en una premisa: la derivació del Centre d’Atenció Primària ( CAP, metge/ssa de capçalera ) a la Unitat de Salut Laboral.

És important remarcar que en el circuit de reconeixement com accident de treball no participa la USL. No és una premissa la derivació del metge/ssa a la USL. Això es important clarificar-ho per no generar falses expectatives. El circuit pel reconeixement de la contingència professional comença en la persona afectada que es dirigeix a l’INSS per demanar un canvi de contingència d’una incapacitat temporal comuna a una de professional. La USL forma part d’un altre circuït, un circuit de vigilància epidemiològica.

El pacient no  es pot adreçar directament a la USL.

A la vista d’aquesta informació, les associacions ens plantegem si el sistema està funcionant correctament des de un punt de vista transversal,  es a dir,  si el conjunt del sistema funciona com un engranatge solidari, conseqüent i congruent amb el motiu de les incapacidats temporals davant del fet de les nombroses baixec per motius psicològics. 

Sembla que l’únic vincle entre l’apèndix prevencionista de l’Administració sanitària ( la USL ) és el metge/ssa de capçalera, que per la seva formació mèdica generalista no está especialitzat en medicina del treball.

Això ens porta a plantejar si entre les especialitats mediques dels centres de salut, hauria d’existir  la especialització en medicina del treball, un primer pas per qualificar aquest mínim circuït entre sanitat pública, mútuas, departaments de prevenció i el servei de Vigilància de la Salut de les empreses, i la autoritat administrativa.

Aquesta qüestió no es va plantejar a l’entrevista del pasat 7/11/2024 però la deixem apuntada per l’elaboració d’un circuït que respongui a la necessitat de donar una resposta coherent a la problemática.

Per  Joaquim, de l’Associació de Víctimas d’Assetjament Laboral de Catalunya, possa de manifest que el circuït per atendre esta problemática és insuficient, com demostra el fet que es derogara la Instrucció de l’ICAM 1-2007:

La Unitat de Salut Laboral (USL) tenia unes determinades atribucions que li donaven un paper important a l’hora de determinar si la malaltia del treballador era d’origen laboral. Concretament el procediment era:

1.   Derivació: El metge de capçalera deriva el cas a la USL per estudiar-ho.

2.  Investigació: La USL analitza el cas i pot demanar ajuda a la Inspecció de Treball (ITSS) per identificar els riscos laborals.

3.   Informe: La USL emet un informe final:

• Si el problema no és laboral, el metge tanca el procediment.
• Si és laboral, el cas es deriva a l'ICAM.

4.   Resolució Final: L'ICAM i l'INSS decideixen si el problema és per la feina. Si hi ha desacord, es pot reclamar i portar el cas a judici.

La derogació d’aquest circuït que interconectava la USL, la Inspección  de Traball y l’ICAM ( actualment l’SGAM ), possa en evidència el que estem parlant: no existeix un mecanisme transversal de la administració pública sanitària que coordini  les seves funcions i competències per abordar la problemàtica amb els recursos disponibles.

Dit d’una manera planera, cada unitat u organisme, funciona autònomament,  sense que existeixi un engranatge solidari, congruent i conseqüent.

Dit això, resulta evident que, si la mancança de coordinació interadministrativa és la principal dificultad del sistema, ¿ què ocurrirà amb la interacció entre l’Administració sanitària-prevencionista i la vessant privada del sistema ( a saber: Mútues del Treball, Departament de Prevenció i serveis de Vigilància de la Salut de les Empreses i els seus Comités de Seguretat i Salut Laboral ) 

Vam deixar en el limbo áquesta pregunta perque la resposta és desalentadora: “no existeixen els circuïts, el pes l’ha de portar la persona malalta”.

 Entrecomillem aquesta afirmació perque podría ser la síntesis o conclusió de l’entrevista amb Imma Cortès. Conclusió que apuntem com a consens de l’entrevista via webinar.

Manuel, de l’Associació Alto al Mobbing, expossava aquesta mateixa conclusió, mitjançant una metáfora i un exemple pràctic, d’altre organigrama funcional ( circuït ) posible.

La metàfora.

L’àmbit sanitari-prevencionista és un escenari on es representa una obra que podríem titular “La salut de la población vinculada amb els riscos psicosocials a la feina”.

Els personatges d’aquesta obra serien, per una part:

El pacient, els CAP, USL  e Inspecció de Treball i per altra, els Departaments de Prevenció de Riscosl Laborals i serveis de Vigilància de la Salut de les empreses i els seus Comités de Seguretat i Salut Laboral i, entre ambdues, les Mútues del Treball, amb una naturalesa públida i privada simultàniament 

Doncsc bé, per a sorpresa del públic en general ( conjunt de la población treballadora ), els actors no interactúen entre ells ( excepció feta de la derivació des del CAP a la USL ), cada personatge es limita a representar el seu rol, sense que els personatges interactúen entre ells. La aportació de cada ún d’ells no condiciona la actuació dels altres.

És un monòleg no una representació teatral.

L’exemple pràctic.

En Navarra, la USL interactua amb les empreses: dirigeix comunicats per formar e informar a una empresa sobre el seu deure de prevenció i vigilancia de la salut.

No és l’afectat qui s’ha d’adreçar al departamento de prevenció de la seva empresa i el seu Comité de Seguretat i Salut Laboral qui ha d’informar-los de l’existència d’un eventual problema de manca de prevenció, ho fa la mateixa Unitat de Salut Laboral.

Té un efecte psicològic més efectiu que aquesta informació o dictament sigui transmessa per  l’organisme pùblic, em comptes del mateix afectat.

Deixar sense resposta a un comunicat d’un  òrgan preventiu oficial per part del DPRL i el Comité de Seguretat i Salut Laboral, és un indici d’opacitat en la gestió preventiva, i pot ser, un motiu per què interveingui la Inspecció de Treball.

De nou la mateixa reflexió: que sigui l’autoritat administrativa sanitària l’òrgan que es comuniqui amb els responsables de prevenció, té un efecte molt diferent a si ho fa el propi empleat.

Per acabar, Imma Cortès, Cap de la Unitat de la Unitat de Salut Laboral de Barcelona, ens ha animat a que ens adreçem a altres actors per plantejar aquestes inquietuts, reflexions, propostes amb l’objectiu d’aconseguir que oficialmente es doni visibilitat a un problema de  salut comunitària: els riscos psicosocials s’han de pendre seriosament i integra-los a la cultura sanitària i preventiva.

En aquesta línia estem elaborant una proposta de circuït u organigrama funcional com a plantejament de debat amb altres nivells i unitats organitzatives, públiques i privades.

Cada dimarts o divendrs, AVALC i ASAM respectivament,dos associacions que sí interactúen i col.laboren, ens reunim en el Centre Cultural de Santa Eulàlia de l’Hospitalet per portar a terme aquesta labor social.

https://www.fremap.es/noticias/Paginas/NoticiaDetalle.aspx?idNot=7726

https://diarideladiscapacitat.cat/augmenten-els-casos-de-trastorns-mentals-relacionats-amb-la-feina-el-2023-a-barcelona/.